A la meva mare, l'Elisa
(18.7.1936 - 5.10.2008)
La sèrie és un homenatge a la meva mare i alhora representa el meu procés de dol fet a través de la pintura (2008-2010)
TERRA-AIGUA-CLAREJA
EL VENTRE DE LA TERRA Octubre 2008 - Juny 2009
EL VENTRE DE LA TERRA Octubre 2008 - Juny 2009
El ventre de la terra. Tinta xinesa i oli sobre tela 100 x 100 cm 2008 |
El ventre de la terra. Tinta xinesa i oli sobre tela 50 x 50 cm 2008 |
El ventre de la terra. Tinta xinesa i oli sobre tela 70 x 100 cm 2008 |
Xiprer. Oli sobre tela 146 x 114 cm Octubre 2008 |
Boira. Oli sobre tela 130 x 292 cm (díptic) Febrer 2009 |
Paisatge. Oli i tinta xinesa sobre paper. 150 x 300 cm Febrer 2009 |
Paisatge. Oli i tinta xinesa sobre paper. 150 x 400 cm Febrer 2009
EL VENTRE DE LA TERRA: AIGUA (Juny-Agost 2009)
Mar 2 Oli sbre tela 30 x 30 cm 2009 |
CLAREJA Agost 2009-Juny 2010
Clareja Oli sobre tela 100 x 100 cm 2009 |
Clareja X Oli sobre tela 100 x 100 cm 2009
Bosc (clareja) Oli s/ tela 50 x 50 2009
Clar de nit Oli s/tela 50 x 50 cm 2009
Clareja I Oli s/ tela 65 x 81 cm 2009
Clareja IX Oli s/ tela 65 x 81 cm 2010
Clareja XII Oli s/tela 30 x 30 cm 2010
Clareja XIII Oli s/tela 30 x 30 cm 2010
Boira Oli s/ tela 30 x 30 cm 2009
Clareja XV Oli s/ tela 30 x 30 cm 2010
Clareja XVI Oli s/ tela 100 x 300 cm (tríptic) 2010
"...Altres vegades la pintura regurgita de mi com un
vòmit. L'origen és la pena, la tristesa, el dolor produït per la pèrdua o la
por a ella. No sé quin serà el resultat final, ni m'importa. Només sé que sorgeix
d'una necessitat interior. Encara que pot ser que resulti catàrtic –i potser ho
sigui en certs moments- la sèrie evoluciona de la mateixa manera: una peça
condueix a l'altra. Repetició amb variacions. Petits canvis emocionals que
coincideixen amb petites modificacions en l'obra i viceversa, fins que de nou,
la sèrie s'esgota per si mateixa. Poc després vaig comprendre que aquesta és
precisament la fonamentació de l’artteràpia: la creació com a procés de transformació. I vaig observar de quina
manera el treball que vaig realitzar entre el 2008 i 2009 a causa de la mort de
la meva mare havia estat, possiblement, un procés artterapèutic. Vaig poder
comprovar que una petita transformació en l'obra significava un petit canvi
anímic. Em van sorprendre els meus treballs: terra, aigua, peixos i cel, per
aquest ordre. Sense decidir per endavant el que pintaria, les obres van fluir
de mi com el pas del temps. I a poc a poc, de la solitud negra de la nit, va
apuntar tímidament una petita franja de llum entre cel i terra: Ara, clareja".
Comentaris
Clareja quan la nit deixa de ser infinita.
Clareja quan el somni és tan poderós que fa arribar un nou dia.
Clareja quan el cos comença a bellugar després de la llarga nit.
Clareja quan tot pot recomençar.
Clareja quan reneixen la llum i el color.
M'ha agradat molt la sèrie.
Gràcies Marina.
Sense foscor no podem apreciar la llum.
Monica Aleu