EXPOSICIÓ Escalo les torres sonores, del cicle Tres murmuris de tu. L’ALBERGUERIA, VIC

FOC I FUM

El llumí fa una petita i efímera flama rogenca. El canell repeteix una i altra vegada el mateix gest senzill, i més llumins s’encenen i cremen i fumegen. 

Olor de sofre 
llumeta
escalfor que, si em descuido, crema 

[FOC: Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos]

El torterol de FUM gira pujant amunt

[FUM: resultat de la combustió del foc, espelma o brasa. Sistema dispers d’un gas en el qual hi ha partícules sòlides]. 

I ressona entretant el poema d’Agustí Bartra, Himne d’Ulisses a la terra.

Mare difícil de tantes aurores, 
terra de tots, fang estremit d'estel: 
cantant-te escalo les torres sonores 
on l'esperit esquinça el teu dur vel. 

Somiant-te, fràgil i forta, Mare Terra, et veig en tota les teves dimensions. 

I present la natura en el vers, penso en el foc: Destrucció. Supervivència. Comunitat. Vida.

Foc que fa fum. Fum, grisos i ocres que el paper reté i transporten a l’origen dels temps: roca, vida, empremta. 

[i ciutats negres de fum negre]

I sobre el paper, gest, atzar i dibuix. 
Dificultat per dominar la flama. 
Atzar en el moviment que dibuixa.

Espelma, barretes d'encens de gruixos, olors i textures diverses, arrel de palosanto, brases de la llar de foc; carbonet… investigo les possibilitats plàstiques de cadascun dels materials. 

Oh, deixa que m'endinsi en les boires que alces: 
així podré tocar tots els teus brins.
Estén-me sota tes pluges descalces: 
així podré besar-te més endins. 
Sembraʼm al vent, lligaʼm a les tempestes, 
torça'm al foc, puja'm a les congestes: 
vull la gran pau clavat als teus destins. 

FOC I FUM

Marina Berdalet Andrés


Més informació:

L’ALBERGUERIA, de Vic






Comentaris