Paper, vernís i llapis grafit
març - juny 2014
PRECEDENTS
Pell morta arrela en la sèrie
de dibuixos sobre paper Traços del gest[1],
desenvolupada des de l’any 2000, que buscava aconseguir la profunditat només
amb la línia (llapis de diferents gruixos i dureses i goma d’esborrar).
Caracteritzava també Traços del gest la
naturalesa gestual i repetitiva del traç, la voluntat de síntesi en la forma i
el color, la presència dels espais blancs i el suggeriment del món vegetal en
el resultat final. Aquests trets són també presents en la sèrie Pell morta.
NUCLIS D’INTERÈS DE LA RECERCA
El paper: de suport a matèria plàstica
Pell morta investiga les possibilitats del dibuix sobre
capes successives de paper blanc impregnat de vernís, que el transforma i el fa
translúcid o transparent. El joc plàstic es reforça amb la combinació de valors
i qualitats del paper i els seus contorns rectes o esquinçats. L’aplicació de
cada capa de paper amarat de vernís obre noves portes: el rastre de bombolles
d’aire que ha calgut punxar; arrugues -modificades o no- que s’incorporen
significativament a l’obra, canvi del contorn de la capa en arrencar-ne una
part que es revela sobrera o no s’aconsegueix aplicar com es volia... La
textura del paper, finalment, també queda transformada i remet a la naturalesa,
orgànica (pell, membrana, pergamí...) o no (alabastre...).
La profunditat
A Traços del gest
la profunditat es buscava amb la línia. Això és igualment així a Pell morta. Però ara el
paper, a més de ser suport del traç, és també matèria que aconsegueix
profunditat: la transparència que li dóna el vernís permet llegir la fondària
de les capes successives de dibuixos. Enriqueix aquesta recerca de perspectiva l’efecte
de cada nova capa de paper xop de vernís aplicada sobre l’anterior: la humitat
del vernís modifica lleugerament les línies de grafit de la capa anterior; les
obre, les corre, les difumina. Les línies de cada capa es mantenen vives fins
al final d’un procés en el qual intervenen la voluntat i l’atzar. La incorporació d’algun fragment de
paper ocre i els diferents blancs són també elements importants per a la
profunditat.
Interrogants
sobre l’obra, el suport i la presentació
Les primeres obres de Pell morta han estat construïdes sobre un suport de
tela i bastidor. Però en el mateix procés de fixar les capes successives ha
calgut desestimar-ne fragments i tornar-los a arrencar –com s’arrenca una capa
de pell. L’acumulació d’aquests fragments ha acabat donant-los valor i fent-ne
veure les possibilitats de recomposició.
Això obre unes
perspectives noves i porta a la necessitat de reflexionar sobre els límits de
l’obra i el suport que necessita per presentar-la i situar-la en l’espai, i
també sobre les connotacions de la sèrie: pell, pell morta, parracs, fragments
conservats de teles, patrons de vestit... reaprofitament de pedaços,
renaixement, perllongues, cicatrius, sedimentació i transformació dels
materials, capes, porus, arrugues. Semàntica sobre la qual cal seguir
reflexionant per acabar donant sentit a la sèrie.
Comentaris