Exposició COM ARBRES QUE CAMINEN. Juliol - setembre 2020. Castellterçol

A Com arbres que caminen, una proposta d'Imma Soler i Marina Berdalet, poesia i pintura dialoguen al voltant del sentit individual i col·lectiu de l'arbre.

 

L’arbre ha estat en totes les cultures un element de gran riquesa simbòlica. I són molts els artistes que s’hi han inspirat. L’arbre és l'eix que uneix la vida subterrània amb el cel, metàfora del moviment d'ascens i de l'home. Joan Miró per exemple, deia que necessitava pintar descalç enmig d’un paisatge, com si fos un arbre xuclant l’energia de la terra amb les seves arrels. 


L'objectiu de Com arbres que caminen no és il·lustrar poemes, ni tampoc escriure a partir d’una imatge. Berdalet i Soler han reunit obres seves en les quals l’arbre adquireix un valor simbòlic. 


El nom de l'exposició està agafat de l'Evangeli de sant Marc: Video homines, sicut arbores ambulantes, o sigui: Veig els homes, com arbres que caminen (Marc, 8:24), diu el cec guarit de Bet-Saida quan comença a veure-hi. Josep Carner també fa esment d'aquest passatge en el seu poema “D’arbres” (1953):


És en el llibre de consol que un dia

el Fill de l’Home un orb guarí,

                            i aquell tornat de tenebror s’esfereïa

en descobrir els vianants en el matí.

 -Veig arbres que caminen- agenollat va dir.


A part de les obres poètiques i visuals, podeu consultar en aquest espai un dossier amb referències bibliogràfiques. 













Comentaris