PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “NOTES”, D’EN PEP SINDREU, I EXPOSICIÓ “NOTES [DE GRIS, FUM I PALO-SANTO] PALAU FALGUERA - SANT FELIU DE LLOBREGAT

























De vegades, passen coses per atzar. 

La mort d’en Pep va posar en evidència una veritat que tots ja coneixíem: que el seu pas per aquest món va deixar empremta -en positiu-… i que la seva ombra era / és allargada.


Les mostres de condol rebudes van ser moltes i entre elles n’hi havia una que em va arribar via twitter, un tal Lou Flanagan Mc Cloud, que sota d’aquest pseudònim, va resultar ser l’Israel Ruiz. Sembla que hagi passat una eternitat des d’aquell missatge escrit dos dies després de la mort del Pep, el 18 d’octubre del 2020.  


L’Israel va ser un alumne de les primeres generacions que van passar per mans del Pep, al Sant Ignasi-Sarrià. Ara, com a tècnic de Cultura, em va oferir una exposició al Palau Falguera i el dia que vaig venir a veure l’espai vaig comentar-li que, amb grup d’amics del Pep, estàvem treballant amb la idea d’editar un llibre seu. Total que, amb menys d’un any tenim expo i tenim llibre, i tot això en el marc de la Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat.


Per a mi tot és molt contradictori: tenim el llibre a les mans però no tenim l’autor. Dèiem amb l’Israel, que probablement en Pep, en un racó d’aquesta sala, s’estarà rient tot veient la presentació de la seva obra. I és que tret d’escriure per obligació durant uns quants anys la salutació de l’alcalde pel programa de la Festa Major de l’Estany o algun article escadusser, la seva autoexigència mai li va permetre, publicar en format llibre els seus fabulosos escrits. 


Segurament editar aquestes NOTES ha estat un acte d’egoisme: llegint-les sembla que tinc el Pep al costat i que puc sentir-hi la seva veu. El veig i l’escolto. 


Sigui com sigui, -i com que sé que estàs per aquí a prop- aquestes NOTES són un immens regal que ens has fet, Pep.

Gràcies també, Israel

Gràcies, equip de la Mordida literària: Esteban, Laura, Marta, per la delicadesa en tractar aquest “manuscrit”.

Gràcies, editors: M. Àngels, Quico, Enric, Anton, Joan Antoni, Xavier

Gràcies, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Gràcies, Ajuntament de l’Estany per ser aquí avui

Gràcies a tots vosaltres, per acompanyar-nos.



Pel que fa a l’exposició només diré 4 notes


NOTES [DE GRIS, FUM I PALO-SANTO] és una selecció d’obres 

realitzades amb fum, pintura i grafit. que tenen com a temàtica comuna el paisatge interior.


El títol inclou la paraula “Notes” amb la voluntat d’establir lligams amb el títol del llibre Notes del Pep. 


En l’obra plàstica la matèria és part de la creació. Utilitzar una o altra tècnica, escollir un o altre material, és essencial a l'hora de treballar. Però de vegades, em veig a mi mateixa com un agent passiu: la matèria plàstica és la que m'escull a mi i em guia en el procés creatiu. El cas de les obres realitzades amb foc i fum és un exemple molt clar. Anteriorment ja havia utilitzat aquest material de forma esporàdica, però va tornar a aparèixer durant el temps de pandèmia, coincidint amb la greu malaltia d’en Pep. No recordo de quina manera va començar tot però em vaig trobar, sense ser-ne gaire conscient, dibuixant amb un element plàstic no matèric: el fum, originat pel foc d’una espelma, llumí o fusta de palo-santo. Malgrat ser eteri i molt difícil de controlar, el fum es fixa i deixa empremta en el paper. 


El foc és un símbol universal: és l’origen de la humanitat, actua com a metàfora de regeneració, escalfa, dona vida… i també destrueix. La matèria plàstica ens parla de la naturalesa de la pintura o el dibuix i té la capacitat -com l’Art- de connectar-nos també amb aspectes de la pròpia naturalesa humana: amb la fragilitat, la força, l’atzar, la incertesa,… El dibuix de foc i fum reflecteix una de les poques veritats de la nostra existència: la no permanència.


Tot i sabent que el destí de la Humanitat és aquest, la no permanència, ens aferrem des dels nostres orígens per deixar una empremta del nostre pas pel món, la majoria de les vegades en positiu (encara que en aquests moments ens sigui difícil de creure). I la creació artística -capacitat que tothom tenim des de que neixem- és un preciosa, valuosa i necessària manera de fer-ho, en un planeta que cada vegada el tenim més malferit. 


Amb en Joaquim Abós, el meu nebot clarinetista, hem preparat una actuació artística amb un maridatge de notes de literatura, música i dibuix. La lectura d’un petit fragment del llibre NOTES, serà el punt de partida d’una improvisació entre el clarinet i el dibuix fet amb foc i fum.


Visca la Poesia, la Música, la Literatura, la Pintura. 

VISQUEM EN L’ART!


GRÀCIES!




Comentaris

Ana de Lacalle Fernández ha dit…
Que maco tot plegat, els teus quadres, els que he pogut veure m'encanten i el llibre de'n Pep, que també mi l'imagino tot mig somrient amb aquella bondat i, aquella ironia pensant que allò que està presenciant sí que és irònic. Gràcies, Marina pel teu art i el de posar-nos a les mans el del Pep.