EN PROCÉS… UNA EXPOSICIÓ A CAL ROS, MONISTROL DE CALDERS

 DEL 15 AL 30 D’OCTUBRE DEL 2022

EN PROCÉS…

Aquesta exposició té el desig de fer visible el procés creatiu i el lloc on es realitza l’obra: el taller. Pinzells, paleta, pots i tubs de pintura, aiguarràs, llibres, llibretes, papers, cavallets, bastidors, objectes de tota mena, bates i mono de treball, tetera, tassa, infusions… El taller és invisible als ulls de la gent, és com la part posterior de l’escenari o com un laboratori. Per a mi, és emocionant obrir la porta i travessar el llindar que separa el món exterior de la meva intimitat. Aquí el temps s’atura i la reconciliació amb l’existència és gairebé total. Olors, matèria, colors… M’ho permeto tot, sense cap mena de filtre, sense escoltar cap altra veu: només hi sóc jo, el meu treball i de vegades la música.

Acostumo a treballar per sèries: hi ha un motiu inicial (conscient o inconscient) que dirigeix la meva atenció cap a un punt. I és llavors quan comença l'aventura, tot estirant del fil: l’art ens connecta amb el més íntim i desconegut de nosaltres mateixos i a mi m’agrada descobrir, a través de la matèria, més coses de mí i de la creació artistica.

Després d’uns mesos llargs treballant amb fum i foc, el vermell ha començat a tenyir teles i papers i com que no és un color que sovintegi en la meva obra (que considero més aviat austera i d’un color matisat per grisos, ocres, blancs i blaus), puc assegurar que m’ha sorprès. Per tant, sense cap filtre i com qui destapa una ampolla de cava havent-la sacsejat abans ben fort, deixo que les obres vagin sortint sense aturador. Més endavant ja vindrà el moment de la reflexió. No és una sola obra, la que treballo: son moltes les teles, els papers, els dibuixos… A mesura que descobreixo coses noves vaig aplicant-les en els diferents suports de manera que construeixo a poc a poc el meu llenguatge simbòlic. Començo una tela i una altra i una altra, de mides diferents. Pinto per capes, prenc paciència, esborro, torno a començar, giro i tombo la tela, la canvio de lloc. Fins i tot de vegades la castigo una temporada de cara a la paret. Decidir quan acabo la peça és el més difícil però cal estar-ne a l'aguait perquè jo crec que l’obra m’ho acaba dient.

La pintura -la creació artística- és una feina silenciosa que requereix de tenacitat, compromís, rutina, disciplina. La satisfacció (o no) que hi ha sota de cada obra acabada també hi és. I per sobre de tot, i utilitzant les paraules de Paul Valery, m’agrada pensar que, pintant, “presto el meu cos al món per transformar el món en pintura”.

Avui, a Cal Ros, he traslladat un bocí del meu taller.













Comentaris